PEL BROC GROS

No l'obscura mirada de qui trepa

i busca honors i reconeixement

sota una disfressa impecable.

No el seu posat i el capteniment fals

que l'assimila a un animal astut,

covard, en el fons, i a la defensiva.

No l'altivesa del voltor,

ni el reietó que tots duem a dintre.

Més aviat l'esguard serè i nítid

-del tot aliè a la intriga-

de qui es fa a si mateix amb paciència,

amb la saviesa i la contenció

d'anys de treball i d'anys d'aprenentatge,

en els quals cada horitzó és un nou repte,

punt de partida que eleva el llistó.

I sempre, la grandesa de qui,

en tot allò que emprèn i amb tothom,

no dubta a vessar el cor pel broc gros.

(Al meu pare 28-X-2009)