EL VOL DE l'ÀLIGA

Hi ha moments en què la tirania dels fills
condemna els pares al silenci.
Martelleja la frase recurrent:
“Tu no t’hi fiquis”,
i segellen el passaport dels seus actes
amb impunitat i altivesa:
“és la meva vida, el meu projecte”.
Tot és permès i no cal retre comptes
a ningú ni de res.
S’enlairen amb vol d’àliga
per tal de canviar el món
i fer madurar a destemps
les maduixes o l’infern de la llibertat.
Menystenen el lliscar discret
per l’avinguda de la vida,
les accions senzilles,
el fet de ser presents quan cal.
El càstig més amarg,
el més abominable càstig,
sentir-se ostensible davant d’un fill.