SOLITUD

Sola,

és el meu nom;
no trobo
una altra manera de fer-me conèixer.

Sola,
m’envolto de soroll
i de gent
que diu alguna cosa a d’altra gent que se l’escolta.

Sola,
ja fa tant de temps,
que no sé pas
si sabria sortir-ne d’aquesta solitud.

Sola,
crec que la gent no em veu,
passen pel meu davant
i mai ningú no gira el cap.

Sóc invisible,
per molt que camini no acabo
de trobar l’indret que em porti
a la casa de l’amor.

Enyorada d’allò que un dia vaig ser,
albiro
la vida que vaig tenir,
la dona que va lluitar
dins meu,
que va sobreviure al dolor
de no ser,
que va triomfar sobre l’oblit.

Albiro el retorn,
pero mai no arribo;
com una sirena varada en un port inútil
espero, tota sola,
que cada dia sigui igual,
que la solitud s’instal•li al cor
glaçant, finalment,
el futur.