Entre un munt ingent de runa prop del pont-lletjor feta matèria-
creixen desordenades
branques d’una heura gegant que,
mancada de façana on emparrar-se,
penja cap a terra,
i el tronc d’un arbre
segat amb un mal tall,
abandonat a la intempèrie de les coses,
continua infantant noves fulles.
Romanalles de natura que malda
per sobreviure emmordassada,
alvèols agonitzants, no pas pulmons sencers
en un barri cada cop més ofegat,
blat entre el jull...
A tots els nodreix, generosa,
la pluja d’abril, que ja s’acaba.
Aquest tram de carrer,
que tantes vegades m’ha seguit,
ara em mira amb ulls esquerps,
i el cementiri de runa espera
mudar en descampat; espera
els immobles encara no nascuts
que, d’aquí a un segle, potser ja seran runa.
I l’heura en serà testimoni.
creixen desordenades
branques d’una heura gegant que,
mancada de façana on emparrar-se,
penja cap a terra,
i el tronc d’un arbre
segat amb un mal tall,
abandonat a la intempèrie de les coses,
continua infantant noves fulles.
Romanalles de natura que malda
per sobreviure emmordassada,
alvèols agonitzants, no pas pulmons sencers
en un barri cada cop més ofegat,
blat entre el jull...
A tots els nodreix, generosa,
la pluja d’abril, que ja s’acaba.
Aquest tram de carrer,
que tantes vegades m’ha seguit,
ara em mira amb ulls esquerps,
i el cementiri de runa espera
mudar en descampat; espera
els immobles encara no nascuts
que, d’aquí a un segle, potser ja seran runa.
I l’heura en serà testimoni.
