Lletania per a ser recitada el 8 de març

(Variació sobre un tema de Viky Frías)

Dones esclavitzades
prostituïdes
menystingudes
silenciades
maltractades
assassinades…
Creeu amb nosaltres!
Presons de sentiments,
retrinxats dipòsits de sensibilitat,
d´amors malversats
de pensaments prohibits.
Dones d´agulla i fil,
cuineres,
reines de la llar,
dones amants,
mares,
germanes nostres totes...
Parleu amb nosaltres!
Dones sanadores,
fades,
bruixes bones y dolentes.
Dones sàvies,
riques,
escriptores,
científiques
guanyadores…
Governeu amb nosaltres!
Dones aparadors de moda,
dones de taló alt,
dones elevades als altars,
dones cobertes de vels,
dones de terra i de cel,
creeu amb nosaltres!,
parleu amb nosaltres!,
treballeu amb nosaltres!,
lluiteu amb nosaltres!

 

Presentació de poemari

PAISATGE URBÀ

Sempre busco alguna cara coneguda

quan viatjo en transport;

riuades de gent pels carrers sorollosos

s’amaguen darrere la màscara

social que uns i altres exhibim.

Biografies inconegudes,

il·lusions i patiments anònims

i aïllats. Ben sovint

no reconec ningú

i tothom defuig la mirada aliena

absort en un llibre, en un portàtil.

La ciutat ens manté desunits.

Només els infants són capaços

d’observar-se, atents, els uns als altres,

sense amagar-se ni dissimular,

deixant fluir la trobada amb un igual

de qui, inconscientment,

potser aprendran alguna cosa.

Sant Silvestre, ¿una llivanya d’esperança?

Any nou, tot nou,

com vestit de diumenge que s’estrena,

com sabates de pell que se’ns adapten,

dia a dia,

i que aprenem a portar;

com un cadell menut

que tot ho té per créixer,

o com Jesús nou nat.

Recipient buit on caben tots els somnis,

on poden tenir lloc tots els atzars,

espai –potser- per a l’esperança...

Perquè, que això s’enfonsa

i que és moment de crisi,

pot no ser en absolut una evidència,

i podem veure aquest any

com un temps per a fer camí,

per reunir tresors que no caduquen

i fabricar-nos entranyes

de misericòrdia,

mentre mirem de reconèixer

-a prop nostre o més enllà-

els mil i un rostres de Déu,

la bellesa de les petites coses.

Haïkús

Haïkús

Celeste estío:

tus besos, océano

y tu voz en azul.

Dulces calendas,

gozábamos del tiempo

respirando azur.

Haïkús

Celeste estío:

tus besos, océano

y tu voz en azul.

Dulces calendas,

gozábamos del tiempo

respirando azur.

Haïkús

Celeste estío:

tus besos, océano

y tu voz en azul.

Dulces calendas,

gozábamos del tiempo

respirando azur.

Haïkús

Celeste estío:

tus besos, océano

y tu voz en azul.

Dulces calendas,

gozábamos del tiempo

respirando azur.

Haïkús

Celeste estío:

tus besos, océano

y tu voz en azul.

Dulces calendas,

gozábamos del tiempo

respirando azur.

Las mujeres