PREÀMBUL DE L’HOLOCAUST

Tenien por,

tenien molta por...

S’amagaven als altells

i als soterranis,

com si fossin la taca

que embruta l’honor d’una família,

el pecat que cal ocultar

als ulls del món.

Temien els escorcolls

i la violència.

Temien que els descobrissin

l’origen, la identitat, la tendència,

l’estigma que els delataria

i que els duria a la mort.

Fugien de les ciutats vigilades,

dels barris presos per la força,

caça esporuguida i apressada

davant la ràbia dels gossos que encalcen,

davant dels lleons depredadors

que tenen el poder, no la raó.

Era la guerra,

i ells n’eren la diana principal.

Tant de bo que el cel s’hagués obert

amb rajos lluminosos salvadors,

o que els déus haguessin enviat el llamp

damunt les ments perverses...

Però aquells anys al cel van fer vacances,

a la terra la vergonya durà una eternitat

i la victòria fou una ignomínia.