La Poesia

Cordam de l’ànima esquinçat
fins la darrera costura;
costura on plouen arrels de llibertat
a bots i a barrals;
llibertat no emmordassada
per res ni per ningú;
mordassa que es desclou
amb l’anotació quotidiana;
anotació en solitari que omple
qualsevol vacuïtat
i arriba a tots;
vacuïtat substituïda pel gruix
de les paraules;
paraules que aixopluguen i vesteixen
la intempèrie de l’ànima...