martes, 24 de marzo de 2009

Sin título


No t’he oblidat,
només
he après a viure sense tu
i a reflectir el meu plor
en els ulls de la lluna.

He deixat de conjugar
els verbs que m’inspiraves.
He après a no pujar
a la muntanya russa de l’amor.

Navego en la seguretat
d’aquesta eterna absència
i, com tu, vaig morint
cada dia una mica...