Caspar David Friedrich. Viajero frente al mar
(Petit respir enmig de la mudança i de la desolació que m’acompanya)
Retrobo, en aquest vespre de cel nítid
i estelat,
la coneguda melodia de la mar;
la seva veu tremola en el silenci
d’uns carrers ara deserts...
Lluny el brogit de la ciutat,
on la il•luminació festiva dels carrers
amaga les parts fosques de nosaltres
i dissimula cada opacitat.
No tothom és capaç
de romandre cara a cara
amb l’esquerpa solitud de la natura
que ens retorna el ressò
d’allò que som,
del que duem a dintre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario