Espígol (tercer premi de poesia en català de l'Associació Cultural La Guineueta)

Espígol

No ploro el que vaig perdre
perquè res no és perdut...
L’espina que duia clavada
s’ha anat desprenent amb els anys:
oblit profund, memòria de tot
exempta de ressentiment.
Voldria retrobar-te,
però la solitud
no s’emplena amb un nom,
i els anys han posat damunt nostre
massa sostres...
Malgrat tot, puc tornar a dir que t’estimo
amb aquell amor de gust de cirera
i d’albercoc madur.
No hi fa res que tu hagis tancat la capsa
de la tendresa, que la tinguis
segellada per sempre més.
L’espígol dels meus pensaments
t’enviarà perfums de reconciliació
de forma imprevisible
fins el dia que es digui la paraula...