BOCINS

BOCINS

Avui ha recordat que ja fa temps,
amb mala fe,
potser amb indiferència o amb menyspreu,
un sembrador de malestar
- el podeu anomenar escurçó llefiscós-
li va fer bocins un objecte delicat que estimava:
-versos esbudellats.
Mentre sentia en la seva pròpia carn
l’estrebada de cada esquinçament,
amb cura i paciència,
va agafar el preuat objecte
i el va recompondre en la quietud de la cambra.
Avui el fet li sembla ben llunyà,
ben anecdòtic,
i no l’evoca pas pensant en l’escurçó,
l’acció del qual li repugna,
sinó només perquè té en compte
les felices conseqüències d’aquell mal acte.
Dels nombrosos bocins de la trencadissa
encara li rodolen pel paper alegres confetti de paraules,
constel•lacions de versos que van fent el seu camí
sense que ella els guiï,
i estima encara més la seva creació escarnida.