L’AMIC

T’ho explico a tu,

Perquè ets amic;
Això vol dir que escoltaràs en silenci
Les meves paraules trencades.

Compartiràs amb mi
Aquest dol
Que, ja fa tant de temps,
No em permet de sortir a la llum,
Ni caminar pels camins oberts
Per la teva terra
Plana i verda.

M’amago en la foscor
En racons inútils
I tu sempre ets allà,
A la sortida de la cova,
Sorda i muda,
On res no es pot consumar.

Amic del mar,
Amic meu
Espero la teva mà ferma,
La teva mirada blava
I el teu silenci còmplice,
Que m’acompanyen cada dia
En ignorada solitud.