Meditació a Sa Conca

Brisa silenciosa

de sal i de sol damunt l’arena,
dansa tendra d’infant-déu que cavalca les onades,
petja de dol ardent
curulla de solituds que tornen sense avisar...

El mar,
el mar que sap aixoplugar vaixells i penes;
el mar de l’exili i el de la il•lusió;
el mar, que endreça els pensaments
i emmiralla els meus mots
del matí fins al vespre;
el mar, que amb gest obsessiu s’entesta a besar la riba

el mar que, ben mirat, em dóna la perspectiva de tot.