POETA

La badia obre els ulls a l’infinit

sota un cel estelat i altíssim
que pot aixoplugar tots els desigs.
Vaig teixint xarxes de mots
que atrapin els meus somnis
i els dipositin, clars, sobre el paper.
Pesco versos a l’encesa
i treno, amb ells, la cançó blava
de la paraula poètica.