DESERT E

Ernest Descals

El somriure clar del mar de Cadaqués
s’allarga fins la càlida nit horitzontal
de l’avui i dels ahirs que visquérem.
Aquest profund atzur sempre enigmàtic,
única baula que m’uneix a tu
-al record de tu-, encara,
a contracorrent dels anys
i de la mateixa vida.
Sota el llençol blau d’aquest cel,
entre les barques enjogassades
i la tramuntana que corre enfurida per les muntanyes
va néixer per a nosaltres un futur de mel,
que s’ofegà com tants d’altres futurs d’altra gent.
Al cap dels anys m’habita un dol:
no vàrem acomiadar com calia
l’amor que se’ns moria als braços.
Ofego la tristesa a foc lent, i sé
que el meu enyor de tu
durarà més enllà de mi mateixa.