Lluna plena de juny, mandrosa i lenta,
disc de foc i de l’àmbar
en ràpida mutació.
Un vent de boixets em ressegueix la cara,els pensaments empaiten l’horitzó.
Aquest i d’altres elements
reposen, estables, en la
líquida densitat de la badia.
Sento bategar el cor de la mar,
sempre enigmàtica i insistent
i em sento formant part d’aquesta alquímia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario