NOVA IORK

Gairebé vas néixer amb mi.
No aixecava uns pams de terra,
Que ja et dibuixava
el meu sentiment.
He enyorat,
Tota la meva vida,
Pedra, vidre, ferro,
Aigua i verd
Dominant
Els camins quadiculats
De la Gran Ciutat.
He creat,
Des de sempre,
Les grans històries impossibles
Que em farien lliure
Dins teu.
He pujat a tocar el cel
I amb ell
S’ha fet més gran
El núvol de la historia
Inacabada.
No vull marxar.
Ja vull tornar.
Trepitjo l’asfalt calent
I se m’enganxa la vida,
Una mica,
A cada bocí de carrer.
Davant de cada portalada,
Una figura alada,
Un lleó,
Athenea Partenos en persona,
I allà,
Al mig de l’aigua,
L’orgullosa Llibertat.
Mentre, la meva
Espera.
Algún dia trobaré el camí,
Per retornar
A tú,
Gran Ciutat,
Tan alta,
Encara que no hi torni,
Mai més.

(Escrit al JFK, el 20 de juliol de 2010, tot esperant per tornar a casa)