LLIGAMS
I
Vaig contemplar un arbre...
Ara m’abandono contra la seva pell,
n’abraço el tronc -cos contra cos-,
covo versos de pau en les meves temples,
mentre els batecs del cor
se m’acompassen
amb el pols de les artèries
i la saba que el recorre.
Cerco lligams còsmics...
II
Sento la negra verdor
de l’arbre de cinc pisos.
A dalt de tot repica el sol,
mentre el bosc navega lliure
i, lentament, va obrint les finestres
al vent, que diu el seu murmuri.
Al voltant, amb obsessió de segles,
els grills cusen a màquina.
Amb llengua trista ressegueixo
el revers de l’escorça nua
de l’arbre que m’he triat;
en paladejo l’amargor de les fulles
i em perdo en la seva salvatge vastitud.
Cerco lligams còsmics...
En aquests moments, qualsevol parrac humà
és com una florida de mitjanit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario