Hi ha dies en què el mar de Cadaqués
és un sostre infinitament quiet
que amaga llunes.
El cel enfosqueix la seva habitual escriptura,
com si no volgués que ningú la pogués llegir.
És com un doll de llum maltractada,
abans que el carmí no dissenyi el crepuscle...
Tu, com un miratge, continues surant
entre les ones de la incertesa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario