Madeleine (de R. Cases)

No tenen res a veure amb qui esperes
aquells que veus passar a través del vidre.
T’asseus, inquieta, i demanes absenta
que et vesteixi una mica la soledat.
Hi ha dies que no goses alçar els ulls.
Fora al carrer, més ombra que certesa:
un món hostil que aguaita.
D’altres, fixes la mirada amb insolència
i vas traient d’un estoig per airejar
la pila de records que se’t barregen.
N’hi ha que suren dolços com la càlida
abraçada de l’aire que ens envolta;
d’altres, punyents, fan recular el desig
de recobrar el temps i de salvar-te.
No cal que giris el rostre amatent:
ningú no et durà un grapat de castanyes
aquesta nit glaçada de novembre...