jueves, 2 de abril de 2009

SONET DE TRAMUNTANA

A l’extrem costaner i en terra empordanesa
a recer del Pení, davant dels Bufadors,
habitat per onades i per vents sonors,
un poble encalcinat d’encalmada bellesa.

Quan arriba el bon temps, el groc de les mimoses.
Paisatge pinzellat tot l’any per oliveres,
ginestes que guarneixen turons i dreceres,
unint el Cap de Creus a l’Almadrava i Roses.

Cadaqués bat al mig, amagat i silent;
mariners, traginers n’han fet un confident;
la parla diferent sona molt més senzilla.

Artistes, gent de pas, filòsofs, pensadors
gesten en el teu sí projectes i fervors...
Cadaqués, fada blava, deessa i pubilla.

1 comentario:

Montserrat Gallart dijo...

No entiendo cada palabra pero, incluso así, me suena a música celestial.
Y enhorabuena por tu primera entrada. Que vengan muchas!