TERMINUS / TERME

Serà un dia com qualsevol altre,
potser amb sol
potser amb el cel vestit de núvols
-a l’instant en què sorgeix la llum del llamp-
o bé un migdia dens, en què la mar fumeja...
La mort,
inscrita al programa des de l’origen
i, tanmateix, convidada absorbent i inoportuna,
vindrà amb pas petit i prest
i farà la nit al meu damunt.
Com ho faré per dir-li que sí?

Bombolles

Tant els amors com la mateixa vida
s’esmunyen de les mans
com les bombolles de sabó dels jocs d’infants
-transparents i subtils, efímeres...
Cada bombolla, una experiència;
cadascun dels amors, un dolç tresor.

Alquimia

Lluna plena de juny, mandrosa i lenta,
disc de foc i de l’àmbar

en ràpida mutació.

Un vent de boixets em ressegueix la cara,
els pensaments empaiten l’horitzó.
Aquest i d’altres elements
reposen, estables, en la
líquida densitat de la badia.
Sento bategar el cor de la mar,
sempre enigmàtica i insistent
i em sento formant part d’aquesta alquímia.

Capvespre

Hi ha dies en què el mar de Cadaqués
és un sostre infinitament quiet
que amaga llunes.
El cel enfosqueix la seva habitual escriptura,
com si no volgués que ningú la pogués llegir.
És com un doll de llum maltractada,
abans que el carmí no dissenyi el crepuscle...

Tu, com un miratge, continues surant
entre les ones de la incertesa.

NOVA IORK

Gairebé vas néixer amb mi.
No aixecava uns pams de terra,
Que ja et dibuixava
el meu sentiment.
He enyorat,
Tota la meva vida,
Pedra, vidre, ferro,
Aigua i verd
Dominant
Els camins quadiculats
De la Gran Ciutat.
He creat,
Des de sempre,
Les grans històries impossibles
Que em farien lliure
Dins teu.
He pujat a tocar el cel
I amb ell
S’ha fet més gran
El núvol de la historia
Inacabada.
No vull marxar.
Ja vull tornar.
Trepitjo l’asfalt calent
I se m’enganxa la vida,
Una mica,
A cada bocí de carrer.
Davant de cada portalada,
Una figura alada,
Un lleó,
Athenea Partenos en persona,
I allà,
Al mig de l’aigua,
L’orgullosa Llibertat.
Mentre, la meva
Espera.
Algún dia trobaré el camí,
Per retornar
A tú,
Gran Ciutat,
Tan alta,
Encara que no hi torni,
Mai més.

(Escrit al JFK, el 20 de juliol de 2010, tot esperant per tornar a casa)

LLIGAMS (VÍNCULOS)

LLIGAMS

I
Vaig contemplar un arbre...

Ara m’abandono contra la seva pell,
n’abraço el tronc -cos contra cos-,
covo versos de pau en les meves temples,
mentre els batecs del cor
se m’acompassen
amb el pols de les artèries
i la saba que el recorre.
Cerco lligams còsmics...

II

Sento la negra verdor
de l’arbre de cinc pisos.
A dalt de tot repica el sol,
mentre el bosc navega lliure
i, lentament, va obrint les finestres
al vent, que diu el seu murmuri.
Al voltant, amb obsessió de segles,
els grills cusen a màquina.
Amb llengua trista ressegueixo
el revers de l’escorça nua
de l’arbre que m’he triat;
en paladejo l’amargor de les fulles
i em perdo en la seva salvatge vastitud.
Cerco lligams còsmics...

En aquests moments, qualsevol parrac humà
és com una florida de mitjanit.

Secret

SECRET

Me’n vaig a dormir amb el dia tan ple
com la lluna quan completa el seu cicle...

Avui m’has dit la teva rebel•lia
i m’ha colpit el teu dolor.
T’he explicat la meva metodologia:
Quan plego roba, plego i deso
ventades i tempestes de la vida,
i m’arriba una altra flaire de les coses.
Miro de deixar el passat entre parèntesi
i de no esperar-ho tot del futur.
Nedo una estona cada dia
entre les amables notes
de composicions musicals.
De tant en tant i per pròpia elecció
visito el silenci.
Procuro menjar sovint
un bon tall de sol i postres d’estels.
Respiro les rialles del present,
les discretes carícies de la vida,
i des d’elles basteixo l’edifici
que em salva de la meva rebel•lia,
que em salva del teu dolor.

Potser l’únic secret és en el riu...