PAISATGE URBÀ
Sempre busco alguna cara
coneguda
quan viatjo en transport;
riuades de gent pels
carrers sorollosos
s’amaguen darrere la
màscara
social que uns i altres
exhibim.
Biografies inconegudes,
il·lusions i patiments
anònims
i aïllats. Ben sovint
no reconec ningú
i tothom defuig la mirada
aliena
absort en un llibre, en un
portàtil.
La ciutat ens manté
desunits.
Només els infants són
capaços
d’observar-se, atents, els
uns als altres,
sense amagar-se ni
dissimular,
deixant fluir la trobada
amb un igual
de qui, inconscientment,
potser aprendran alguna
cosa.