SOTA UN ARBRE
Contemplar un arbre des de la base mateixa
del seu tronc
és provar de mirar el món d’una altra manera.
És introduir-se en una pell receptiva i,
sota l’endevinat pessigolleig de les fulles,
sota el mapa no desplegat
de branques i branquillons,
que es gronxen al vent,
seguir-los el camí, veure on ens duen,
abastar el cel nítid a través d’ells.
És fer l’exercici de copsar altres alès
de la realitat,
i sentir la saba que,
escorça amunt,
ens navega a través dels dits.
És respirar fins i tot diferent,
més compassats, sense pressa,
i, en aquesta quietud contemplativa,
endevinar nous colors per al present,
noves perspectives i objectius.
I és comprendre, lúcidament,
que per tornar al lloc d’on venim
cal una vida.
