Grupo Laie: Meli

Mostrando entradas con la etiqueta Meli. Mostrar todas las entradas

martes, 24 de marzo de 2009

Fantasía

Me gustan las nubes rosas

y también las amarillas,

las verdes casi musgosas

y las lilas con puntillas.

Anna Comas

Sóc periodista i he dedicat a l’ofici més de 40 anys. 36 a la ràdio. Potser no hi ha res més allunyat de la poesia que el llenguatge radiofònic. Ha de ser concís, concret, sintètic, deutor de la brevetat, a l’altra banda de la paràfrasi o de la metàfora. No més imatges que allò que es veu i s’explica en el moment, immediatesa, simultaneïtat, presència en primera persona, intermediació, interpretació d’allò que passa perquè el qui escolta conegui de primera mà i en el moment que passa el tros de realitat que el periodista li explica. Fora sentiments, fora subjectivitat. La poesia es tot el contrari, és el JO, més implícit que explícit, a través de la imatge verbal i la paraula, sovint difícil. Per això m’agrada escriure poesia, perquè em resulta alliberadora de l’esdeveniment diari, i perquè són mots que brollen des de l’estómac fins i tot. De ben endins. Sense estructura, gairebé sempre, amb la llicència que donen les “muses” inspiradores: ja sigui en forma dels paisatges que ens donen vida, ja sigui en el record feixuc de moments que ens han tret bocins de vida. També sóc sociòloga. I això m’ha ensenyat a descobrir tot allò que s’amaga sota les aparences de realitat, de les coses tal com són, que no són mai com són: ni les coses, ni les persones. I això s’acosta una mica més a la poesia, perquè només en termes poètics ens atrevim, potser, a descobrir tot allò que amaguem en aquell racó fosc del misteri de la vida individual de cadascú. Tinc 63 anys, visc a Barcelona, miro d’escriure, també novel•la, i el meu refugi és Cadaqués.

Grupo Laie

martes, 24 de marzo de 2009

Fantasía

Mi lista de blogs

Etiquetas

Archivo del blog

Datos personales

Anna Comas