PREÀMBUL DE L’HOLOCAUST
Tenien por,
tenien molta por...
S’amagaven als altells
i als soterranis,
com si fossin la taca
que embruta l’honor d’una família,
el pecat que cal ocultar
als ulls del món.
Temien els escorcolls
i la violència.
Temien que els descobrissin
l’origen, la identitat, la tendència,
l’estigma que els delataria
i que els duria a la mort.
Fugien de les ciutats vigilades,
dels barris presos per la força,
caça esporuguida i apressada
davant la ràbia dels gossos que encalcen,
davant dels lleons depredadors
que tenen el poder, no la raó.
Era la guerra,
i ells n’eren la diana principal.
Tant de bo que el cel s’hagués obert
amb rajos lluminosos salvadors,
o que els déus haguessin enviat el llamp
damunt les ments perverses...
Però aquells anys al cel van fer vacances,
a la terra la vergonya durà una eternitat
i la victòria fou una ignomínia.
