ARA QUE VENEN FESTES...

CADAQUÉS A LES ENVISTES DE NADAL (2011)

Caspar David Friedrich. Viajero frente al mar

(Petit respir enmig de la mudança i de la desolació que m’acompanya)

Retrobo, en aquest vespre de cel nítid
i estelat,
la coneguda melodia de la mar;
la seva veu tremola en el silenci
d’uns carrers ara deserts...
Lluny el brogit de la ciutat,
on la il•luminació festiva dels carrers
amaga les parts fosques de nosaltres
i dissimula cada opacitat.
No tothom és capaç
de romandre cara a cara
amb l’esquerpa solitud de la natura
que ens retorna el ressò
d’allò que som,
del que duem a dintre.

Espígol (tercer premi de poesia en català de l'Associació Cultural La Guineueta)

Espígol

No ploro el que vaig perdre
perquè res no és perdut...
L’espina que duia clavada
s’ha anat desprenent amb els anys:
oblit profund, memòria de tot
exempta de ressentiment.
Voldria retrobar-te,
però la solitud
no s’emplena amb un nom,
i els anys han posat damunt nostre
massa sostres...
Malgrat tot, puc tornar a dir que t’estimo
amb aquell amor de gust de cirera
i d’albercoc madur.
No hi fa res que tu hagis tancat la capsa
de la tendresa, que la tinguis
segellada per sempre més.
L’espígol dels meus pensaments
t’enviarà perfums de reconciliació
de forma imprevisible
fins el dia que es digui la paraula...