Blau cendra

Avui he vist avançar les onades

juntes i successives, destrament.

Era l'hora tardana...

Pintat d'un blau cendra,

el cel em contemplava

mentre se n'anava a dormir,

romania expectant damunt meu,

em feia una rialla i

m'endreçava els dubtes.

Abans no acabi el dia

potser

podré tornar a cantar.

Montserrat

VI(D)ES

El temps de mel i de concòrdia

se'ns va exhaurir massa aviat.

Ara les nostres vides són

dues vies de tren o l'espai buit

i indiferent que queda entre elles,

mudes i paral·leles,

sempre endavant, sense retorn...

Ah, si podia girar els fulls

i tornar a la primera plana del temps,

a l'estació dolça i enganyosa de partida!

Montserrat

Sueño de Chagall

Prescindo por un momento

de una cierta lucidez
y me elevo por encima de las cosas pequeñas
y de las grandes.
Contemplo a ras del suelo
lo mío, los míos
el día a día
lento en el dolor, efímero en las alegrías
y, no obstante,
desciendo otra vez
inevitablemente
conscientemente
libremente.
El sueño de Chagall
es eso,
sólo un sueño.

Ensoñación

Como en una nube

alejada del tiempo y del dolor,
ausente de mí misma
percibo a lo lejos
el ruido del temporal
el mar rompe hoy su silencio
y grita,
arrebujada en mi manta más vieja y querida
leo a Murakami
y nada más.

A tots i a totes els que visiteu aquestes pàgines, molt bon any 2010!

Que us dugui salut, molta creativitat, un munt de projectes reeixits, un cor ple de bondat i la companyia de les persones estimades!

PEL BROC GROS

No l'obscura mirada de qui trepa

i busca honors i reconeixement

sota una disfressa impecable.

No el seu posat i el capteniment fals

que l'assimila a un animal astut,

covard, en el fons, i a la defensiva.

No l'altivesa del voltor,

ni el reietó que tots duem a dintre.

Més aviat l'esguard serè i nítid

-del tot aliè a la intriga-

de qui es fa a si mateix amb paciència,

amb la saviesa i la contenció

d'anys de treball i d'anys d'aprenentatge,

en els quals cada horitzó és un nou repte,

punt de partida que eleva el llistó.

I sempre, la grandesa de qui,

en tot allò que emprèn i amb tothom,

no dubta a vessar el cor pel broc gros.

(Al meu pare 28-X-2009)